Història

Repassant la història del poble

Els primers documents trobats sobre el poble (s.X o XI) ens n'indiquen l'origen etimològic: curtes o curtibus, mots derivats del llatí clàssic cohortes, paraula que defineix els tancats de bestiar que devien haver existit en aquest indret.

Es tenen referències de la primitiva església de Sant Julià i Santa Basilissa de Corts que fou arrassada pels hongaresos entre el 924 i el 930. Es construí de nou i consta que el 1017 el nou edifici ja estava alçat, si bé que en poc temps es tornaria a reconstruir. Sembla que l'any 1102, el bisbe Bernat Humbert va concedir llicència per fer-ho i que l'any següent la nova església ja estava a punt.

Ja és habitat en època romana, com ho palesen les restes de terrissa, de teules, d'àmfora: un interessant fragment de motlle de ceràmica - amb decoració a base de cercles concèntrics - trobat al jaciment de cal Menut, i les troballes de ceràmica romana gairebé a ras de terra, molt a prop del mas conegut com a can Ferraric.

Amb tot, la descoberta de més interès és un forn localitzat al veïnat d'Ermedàs, del qual se'n conserva l'engraellat i la part inferior, així com un petit local annex on es suposa que s'assecava la ceràmica abans de coure-la. D'aquest forn en sortiria la ceràmica i els recipients d'ús quotidià per a les vil·les escampades arreu de l'actual municipi de Cornellà.

La nombrosa documentació relativa a l'edat mitjana que fins al moment s'ha investigat es refereix bàsicament a l'església parroquial, romànica i amb portalada de gran interès històric i arquitectònic.